pizzini express

2007-10-15T02:44:00.000-07:00

Tenia por d'escoltar la veu enfilada.
Tenia sort d'oblidar els noms.
Tenia fred d'un silenci.
Tenia fam.
Tenia manies.
En el fons, quelcom havia de tenir.

2007-08-29T00:28:00.000-07:00

Tenir feina d'embarc.

.................

Perdre la dignitat per salvar la vida.

......................................

Arribar a comprendre que els semàfors sempre aniran contra teu.

..................................

L'esperança de l'alba té la mateixa arrel que la trampera matinera.

...........................

Dur la contradictòria sense un bri de contradiccions.

..................................

Ernst Jünger cercava caragolins a les mates sense ulls.

2007-08-22T09:16:00.001-07:00

2007-08-22T09:08:00.000-07:00

Tanmateix no esperam els déus
Ni els capricis dels bàrbars
Asseguts a la platja d'un capvespre
Els velomars dormen a l'arena
La nostra més domèstica aventura
L'endemà ningú no farà la crònica
Perquè la poètica arrela en les petiteses
I vindran més dies de ponentades
On el silenci serà gairebé audible
I jo pescaré amb surets d'antany
Aquell peix esquiu que s'amaga
Darrere els anys i altres enfonys.

2007-08-18T03:14:00.000-07:00

-- Com està na Maria?
-- Se'n va en candela...

&&&

Anar-se'n en candela. Quina expressió més siciliana. Jo li he sentida en aquella illa, durant una estada a Siracusa. La candela de les pregàries... L'esperança que només pot esser comprada al kiosc de la sort.

2007-08-16T10:40:00.000-07:00

La nit era vespre
quan la fosca
va arribar
a la vertical
del campanar.

Potser tenia creu
i també penell,
només les campanes
guaitaven a la plaça
on la cançó
prenia rost...

2007-08-16T08:53:00.000-07:00

La nit era vespre

quan la fosca

va arribar

a la vertical

del campanar.

2007-08-13T00:45:00.000-07:00

(Estiu 2007)

-- O fas vacances?
-- Què et sap greu...

2007-08-08T00:05:00.000-07:00

(Estivada i nihilisme) Res. Poca cosa: quatre tomatigueres aventureres.

2007-08-07T00:00:00.000-07:00

No juga tothom. No juga qui vol. Saber perdre. No jugar-s'hi res. Posar-hi el jogaroll... El joc del mentider. Un joc de miralls. Un joc de poques cartes. Aquell canapè hi fa joc a la cambra de xaloc...

No juga qui vol
als daus de la sort,
només l'amant que destorba
l'enigma d'un cos,
només el mentider
que desclovella la xifra
d'un atzar premeditat.

2007-08-06T01:48:00.000-07:00

Quan no és una cosa és s'altra.

.....................

Viva la FAI! Ha estat el bon dia d'avui den Sial...

..........................

Negre ho tens,
empegueït de res,
i amb la proa al damunt,
salpes cap al presagi
de no veure't escarnit.

2007-08-03T09:37:00.000-07:00

(Nocturn)

Una gota d'aigua
cau de l'aixeta
com el tic-tac fidel
d'un rellotge de caixa.

2007-08-02T01:24:00.000-07:00

(Creença) De vegades, mumare en té qualcuna que m'ho he d'apuntar: X. no era creient, emperò, era un bon cristià.

.....................................

Parlant de dos familiars que han finit recentment. Parlant de malalties i altres xacres. Les cloendes sempre són les mateixes: Déu l'ha descansat, o bé aquella altra: Jesús ha fet una bona obra.

.......................................

Encara és possible sentir parlar migjorner.

.........................................

En Ferlosio, diumenge passat, ens tornava a recordar que encara alena i se'n fotia den Savater amb una finesa extraordinària, en aquell article dominical: Educar e instruir. Malgrat, la seva retòrica discursiva, sap el que es diu i, la manera com ho diu, provoca que estiguis dies i més dies lleguint i rellegint l'argument pamfletari. Hom arriba a una conclusió musical: en Savater és light i Ferlosio un heavy...

2007-08-01T07:07:00.000-07:00

Ésser assenyat i no tenir gaire seny.

.....................................

Durant els migdies, als carrers des Migjorn, quan el sol queia a plom o feia grinyolar els cans, l'avi En Pepe ens tenia prohibit sortir al carrer fins a les cinc del capvespre, i la frase sortida dels seus llavis era contundent i lapidària: que es sol vos fondrà es cervell! Sabíem de gent que havia enfollit per insolacions... Val més que vos exposeu en es calor de sa lluna, mos aconsellava mumare.

......................................

Posàvem les pipides de les síndries i dels melons a assecar dalt el terradet, darrere els porxos, i una volta eixuts, ho posàvem dins pots de vidre, amb una etiqueta de cal·ligrafia tremolosa per distingir la seva casta: melones-de-todo-el-año...

2007-07-30T07:30:00.002-07:00

Qui no té seny, no té fred. Ho hem sentit molt sovint a casa. I tenir calor? Tenir calor és un símptoma de tenir seny... Perquè, aquí, la calor més coneguda és aquella den Ramis que suava pes gener. O era pel mes de febrer? També, qui sua, de pensament muda... L'estiu és una belluma entre torrossos de gel...

2007-07-30T07:30:00.001-07:00

2007-07-22T05:35:00.000-07:00

(Gastronomia) Quin sopar fred no faran els cucs amb la seva ossa.

2007-02-09T03:01:00.000-08:00

Els darrers articles den Limón no tenen pèrdua. Sembla que vulgui imitar Josep Pla i escriure el seu llibre Les Hores. Fa unes setmanes ens parlava dels ametllers en flor o a punt de florir, l'altre dillus ens parlava de les patates primerenques del seu sogre i les varietats de cuinar l'esmentat tubèrcul. I aquesta literatura s'acaba agraint, perquè l'endemesa general del país, a vegades, no es fa digestiva. És clar que en Limón no pot escriure d'allò que sap i que diàriament n'és testimoni, perquè sap que la lapidària frase que diu Con las cosas de comer no se juega, idò, és vigent més que mai.

2007-02-01T11:36:00.000-08:00

(càntic d'inici en una campanya electoral a l'havanna-in-mediterrània)

I na Pilar Carbonero
s'ha retratat amb escot,
que n'aprengui en Camarero
i que tot açò són vots,
retgirant-se per un escrot
den Wenky en pla torero.

2007-01-19T00:55:00.000-08:00

(Petita fe)

Es va passar gairebé tota la vida esperant un cop de sort: omplint travesses els dissabtes amb companyia dels seus néts.

2007-01-17T03:40:00.000-08:00

Peltret

St. Antoni 2007: diada del poble de Menorca. Mentre el personal és a veure la processó dels tres tocs, idò, aquí davant aquesta terrassa de palmeres i llorers, a la carretera des Cap d’Artrutx, un altre personal amb vestimenta fluorescent treballen de valent perquè les obres de les rotondes estiguin enllestides abans de la temporada turística o abans de les eleccions municipals. Qui sap. Tal vegada són moros, he pensat. O són emmorits i passen del festival del Sant des Porquet. Sempre passa el mateix. Perquè les rodes girin, sempre hi ha d’haver els pringaos de torn que han d’ajupir l’esquena. Governi qui governi, la revolta no pot quedar pendent. Enguany la moguda de les banderes ha vingut com esmorteïda. Els departaments de protocol de les institucions han suavitzat posicions. Que prest-prest hi haurà eleccions i a veure venir. Que un tros de pedaç no ens ha de fer perdre energies en saliva i tintes. Hom suposa que aquests obrers les hi abonaran les hores com a festives en l’escandall del jornal. Per riure.

2007-01-17T00:57:00.000-08:00

(15.1.2007) Aquell pintor gairebé impressionista que s'inspirava en els paisatges de les pel·lícules del Far West, les nostres pelis de capellots, per aconseguir damunt la tela aquelles quietuds de colors, i sobretot, traduir aquella geologia que els films exposen amb una bellesa atrevida. Aquell pintor amic que anava adquirint, de segona mà, una pila de Dvds i que em comentava aquell i aquell altre paisatge dels films, obviant qui eren els directors, actors, etc. Jo en aquestes pel·lícules hi cerc un paisatge, em deia un capvespre d'hivern, tot sortint d'una botiga de segona mà. En canvi jo, hi cerc la música, les bandes sonores d'aquests films que vàrem contemplar des de qualsevol galliner d'un cinema local.

2007-01-07T02:08:00.000-08:00

(6.1.2007) Ahir fosquet, a la pesca de calamars amb fluixa, em va dir: aquesta fosca és tan negra com la tinta. Tot un poeta, vaig pensar. Quan un està fet un poeta hi ha poques captures al perol.

2007-01-06T07:28:00.000-08:00

(Religió primitiva)

Prova qui prova
fins que el capdefava
t'arribi al llombrígol.

2007-01-06T03:58:00.000-08:00

(6.1.2007) Els llibres de capçalera són com els capsers enmig de la mar: ajuden a surar i prou.