Feia volar els estels quan els vents havien encalmat. Poques vegades aconseguia enlairar-los. Mentrestant, repetia la seva consigna fins al deliri: tot és qüestió de voluntat.
posted by bernat at 12:31 AM
Friday, July 28, 2006
Previous Posts
- La insensatesa de ser tristament sensat. O la raux...
- El caparrut que no donava corda al rellotge de caixa.
- La moneda que sura damunt qualsevol aigua. La mone...
- Viure. Viure evitant la vida dels altres.
- Comptava les pedres que es trobava pel camí. No te...
- El dol per una amistat, a vegades, agafa un to rid...
- Llegint les Memòries de Carletti vaig aprendre co...
1 Comments:
M'agraden molt les frases que inclous en el teu bloc. T'agrairia que em recomanassis un bon tiól de W. Benjamin. Reconesc que només n'he llegit fragments solts. Als meus blocs, hi trobaràs una adreça de contacte.
Gràcies
Post a Comment
<< Home