Ésser assenyat i no tenir gaire seny.

.....................................


Durant els migdies, als carrers des Migjorn, quan el sol queia a plom o feia grinyolar els cans, l'avi En Pepe ens tenia prohibit sortir al carrer fins a les cinc del capvespre, i la frase sortida dels seus llavis era contundent i lapidària: que es sol vos fondrà es cervell! Sabíem de gent que havia enfollit per insolacions... Val més que vos exposeu en es calor de sa lluna, mos aconsellava mumare.

......................................

Posàvem les pipides de les síndries i dels melons a assecar dalt el terradet, darrere els porxos, i una volta eixuts, ho posàvem dins pots de vidre, amb una etiqueta de cal·ligrafia tremolosa per distingir la seva casta: melones-de-todo-el-año...