Tanmateix no esperam els déus
Ni els capricis dels bàrbars
Asseguts a la platja d'un capvespre
Els velomars dormen a l'arena
La nostra més domèstica aventura
L'endemà ningú no farà la crònica
Perquè la poètica arrela en les petiteses
I vindran més dies de ponentades
On el silenci serà gairebé audible
I jo pescaré amb surets d'antany
Aquell peix esquiu que s'amaga
Darrere els anys i altres enfonys.