Jugava a perdre temps.

Caragol treu banyes
puja les muntanyes,
caragol bover
jo també vindré.

Era un sord sel·lectiu. Segons què ho sentia perfectament.

Portava una clavallina als llavis i despatxava orxates.

Els comptes dels altres són bons de fer. Només cal descomptar la frivolitat dels sentiments.

Comptava els amants i sempre se'n deixava qualcun.

Hom espera veure la memòria econòmica del concorsi de la Naveta des Tudons.

Es barallava amb els sucs.

%%%

Voltros em sopareu.

%%%

Cada nit encenia una espelma sense saber per què.

%%%

Anau i predicau pel món, emperò, no torneu que a's Born no hi cap ni un cotxo més.

La pregària que no fou atesa, idò, aquella la va salvar.

Pujava les muntanyes del remordiment.

La brevetat d'una nota és el més salvable d'aquesta. S'ha de tenir en compte que no tothom sap nedar a fora peu.

(Diari) Jules Renard remava al vol cada dia.

Vendre l'ànima al diable i no demanar tícket.

Tenia un bramar somerí. Massa anys de portar clucales.

Nits de Mozart.

De vespre escolta la pluja.

Per apagar el foc en l'ànima no hi ha bombers que valguin. El petroli es crema i la sang és vessada. I els dòlars ho codifiquen.

Feia rodolar una idea damunt l'asfalt del seu cos.