El món dels refranys. La saviesa engabiada en càpsules de paraules. Avui, m'ha pigat per repetir-me aquesta dita: o aferrarà, o secany serà.

Amb la lluna dins la butxaca i els doblers costa cap avall a les síquies, s'oblidava de viure.

Les fulles cauen dels arbres i la ironia no pot evitar-ho.

Caminava descalç damunt el sauló dels dies.

Una de les diferències entre la camorra napolitana i la cosa nostra siciliana, és que aquesta darrera, a vegades, té el sentit de l'humor.

Castanyes al caliu: memòries fetes de contraforts. Memòries buides com un temple de records.

L'Auditòrium s'hauria d'emplaçar a l'enrunat edifici Nura, allà a dalt sa Costa Nova, i l'escola municipal de música en una planta d'aquest Ocimax que promou l'immobiliària Fincas Llonga.

L'exactitud i l'atzar que ressenyava Italo Calvino.

L'atzar en els contes de Landolfi.

Una llum tenebrosa anava dalt velo.

En la novel·la Petroli de PP Passolini s'hi troba el seu testament literari. És una novel·la d'edició pòstuma, no obstant, hi tremola aquella cosa que només s'ens acut de definir com a "intuïcions"; Passolini fou un literat que filmava la literatura. En la lectura de Petroli obrim el portell a un camí que sabem d'antuvi que acabarà amb un cul-de-sac, i així, les pàgines són trepitjades amb l'esma de deixar la tinta enrere.

Tots som un poc italians, només cal rascar amb insistència la superfície de les coses. Tots som un poc italians fins que ens oblidam de ser-ho.