Feia volar els estels quan els vents havien encalmat. Poques vegades aconseguia enlairar-los. Mentrestant, repetia la seva consigna fins al deliri: tot és qüestió de voluntat.

La insensatesa de ser tristament sensat. O la rauxa de tenir seny.

El caparrut que no donava corda al rellotge de caixa.

La moneda que sura damunt qualsevol aigua. La moneda que no va a pico, aqueixa escriu la història.

Viure. Viure evitant la vida dels altres.

Comptava les pedres que es trobava pel camí. No tenia altre ofici.

El dol per una amistat, a vegades, agafa un to ridícul. Com si fos un dol com de pedra llebetjada.

Llegint les Memòries de Carletti vaig aprendre comptabilitat.