Tenir feina d'embarc.




.................


Perdre la dignitat per salvar la vida.


......................................



Arribar a comprendre que els semàfors sempre aniran contra teu.



..................................




L'esperança de l'alba té la mateixa arrel que la trampera matinera.


...........................



Dur la contradictòria sense un bri de contradiccions.



..................................




Ernst Jünger cercava caragolins a les mates sense ulls.

Tanmateix no esperam els déus
Ni els capricis dels bàrbars
Asseguts a la platja d'un capvespre
Els velomars dormen a l'arena
La nostra més domèstica aventura
L'endemà ningú no farà la crònica
Perquè la poètica arrela en les petiteses
I vindran més dies de ponentades
On el silenci serà gairebé audible
I jo pescaré amb surets d'antany
Aquell peix esquiu que s'amaga
Darrere els anys i altres enfonys.

-- Com està na Maria?
-- Se'n va en candela...


&&&


Anar-se'n en candela. Quina expressió més siciliana. Jo li he sentida en aquella illa, durant una estada a Siracusa. La candela de les pregàries... L'esperança que només pot esser comprada al kiosc de la sort.

La nit era vespre
quan la fosca
va arribar
a la vertical
del campanar.

Potser tenia creu
i també penell,
només les campanes
guaitaven a la plaça
on la cançó
prenia rost...

La nit era vespre

quan la fosca

va arribar

a la vertical

del campanar.

(Estiu 2007)

-- O fas vacances?
-- Què et sap greu...

(Estivada i nihilisme) Res. Poca cosa: quatre tomatigueres aventureres.

No juga tothom. No juga qui vol. Saber perdre. No jugar-s'hi res. Posar-hi el jogaroll... El joc del mentider. Un joc de miralls. Un joc de poques cartes. Aquell canapè hi fa joc a la cambra de xaloc...


No juga qui vol
als daus de la sort,
només l'amant que destorba
l'enigma d'un cos,
només el mentider
que desclovella la xifra
d'un atzar premeditat.

Quan no és una cosa és s'altra.

.....................



Viva la FAI! Ha estat el bon dia d'avui den Sial...



..........................



Negre ho tens,
empegueït de res,
i amb la proa al damunt,
salpes cap al presagi
de no veure't escarnit.

(Nocturn)


Una gota d'aigua
cau de l'aixeta
com el tic-tac fidel
d'un rellotge de caixa.

(Creença) De vegades, mumare en té qualcuna que m'ho he d'apuntar: X. no era creient, emperò, era un bon cristià.

.....................................

Parlant de dos familiars que han finit recentment. Parlant de malalties i altres xacres. Les cloendes sempre són les mateixes: Déu l'ha descansat, o bé aquella altra: Jesús ha fet una bona obra.

.......................................


Encara és possible sentir parlar migjorner.

.........................................



En Ferlosio, diumenge passat, ens tornava a recordar que encara alena i se'n fotia den Savater amb una finesa extraordinària, en aquell article dominical: Educar e instruir. Malgrat, la seva retòrica discursiva, sap el que es diu i, la manera com ho diu, provoca que estiguis dies i més dies lleguint i rellegint l'argument pamfletari. Hom arriba a una conclusió musical: en Savater és light i Ferlosio un heavy...

Ésser assenyat i no tenir gaire seny.

.....................................


Durant els migdies, als carrers des Migjorn, quan el sol queia a plom o feia grinyolar els cans, l'avi En Pepe ens tenia prohibit sortir al carrer fins a les cinc del capvespre, i la frase sortida dels seus llavis era contundent i lapidària: que es sol vos fondrà es cervell! Sabíem de gent que havia enfollit per insolacions... Val més que vos exposeu en es calor de sa lluna, mos aconsellava mumare.

......................................

Posàvem les pipides de les síndries i dels melons a assecar dalt el terradet, darrere els porxos, i una volta eixuts, ho posàvem dins pots de vidre, amb una etiqueta de cal·ligrafia tremolosa per distingir la seva casta: melones-de-todo-el-año...