(Glosa bronda) Ahir sonant ses porgueres, em va venir aquesta glosa:

En Brondo vol repetir,
sembla no n'ha tingut prou
i es batle és aixuixí
no es pot perdre aquest sou,
enc què el votin de bell nou,
d'amagat no sabrà sortir.

(Doblers libidinós) En aquestes nits d'insomni, quants mossens no s'hauran masturbat amb la imatge eròtica de la vicepresidenta Teresa. Els dobers fan meravelles i qualque miracle. Bensenes, el Vaticà ho acaba perdonant, si la caixa sona.

Tenia dubtes. Dubtava, fins i tot, de no tenir dubtes.

(Toujours) La tia Nena que resava cada dia per tots noltros increguts, em deia que resava per entendre el món, aquest món de descreguts.

(Raons religioses) Hi ha moltes menes de raons, les més raonables són aquelles de caire hereditari. Quan sent parlar de raons religioses em pos a tremolar de valent. Quines són aquestes raons? Un calfred de fe em rossega el pensament i em roba les sensualitats. Quan grates la superfície de qualsevol religió és prest i et topes amb un cavall de roques que són dogmes, perquè l'única raó religiosa és raonablement dogmàtica.

En les seves pregàries nocturnes hi deixava fora la ràbia, aquesta no hi tenia lloc. No debades, sabia que una base limfàtica de les religions era la venjança. Les guerres religioses, el terrorisme de caire religiós, les diferències religioses, etc., són aquells factors més defícils de combatre. Majoritàriament, les religions tenen incrustat aquell xip de no escoltar a l'altre. Un home religiós és una persona qui no escolta, que hi sent, emperò, no escolta. Un home místic, només s'escolta a ell mateix. Tan sols, ausculta aquella palpitació interna. Malament ho tenim.

La Bena no en pot dur més,
ja n'està fins a's gínjols,
que açò de vendre nínxols
no sembla allò que és:
massa embulls, massa rínxols
sense poder fer un excés.

Imagina que plou.

(11.9.2006) Cinc anys després, el terrorisme era una manera d'estar en guerra, amb un índex de despesa pressupostària militar descomunal en les societats democràtiques; una guerra no declarada, una guerra gairebé invisible i de subtils manifestacions. El terrorisme havia capgirat el tauler del joc tradicional de les guerres. Dissortadament, quan el terrorisme és combatut amb una altra mena de terrorisme, té moltes cartes marcades per no haver de perdre l'oportunitat del comerç entre la seguretat i la llibertat.

Una idea corporal arribava a la vorera, amb l'anar i venir de les ones.

Llegint la Bíblia hom sempre hi troba oportunitats de capteniment. El Fbi ara està enroscat en la gramàtica generativa del llibre sagrat. Les interpretacions poden ser múltiples i contradictòries, no obstant, una veu pregona, com la veu d'una serp gelosa, va travessant les pàgines de la vida d'aquell qui se sent desertat.

Els dissabtes dematí llegia els periòdics endarrerits de tota la setmana. Quedava exhaust. Com un qui gita després d'un estrany panxó.

Cada matí una consigna. Cada nit una pregària. Cada migdia un xubec.

Es mossegava les ungles mentre llegia la pissarra del menú.

Descomptava els beneficis de l'esperança.

Començar feina en divendres. Quina setmana més passada de rosca!